La nit és pels amants

Era una nit calorosa d'estiu, d'aquelles que no hi ha núvols al cel. Era una nit plena d’estrelles que giravoltaven sobre un mantell negre, fent pampallugues. Era una nit de lluna plena, que brillava amb més força que mai, banyada per la llum del Sol, i dotant la foscor del color de l’argent.

Ell es trobava estirat al llit, amb la seva amant al costat i en silenci, mirant com la Lluna, que es trobava en el seu punt més àlcid, els il·luminava amb un raig de llum platejat que entrava per l’estreta finestra de la cambra.

Mentre pensava en allò que l’havia portat fins aquí, es sentia afortunat de tenir-la, breument, entre els seus braços. La penombra dibuixava una sola silueta, creada per la unió dels dos cossos.

Li acariciava el cos esvelt, de pell suau i delicada, fent dibuixos a la seva esquena que amagaven un missatge. Ella responia de forma receptiva i no podia evitar mostrar el riure de les pessigolles que li causava quan passava per aquells punts que la excitaven o la feien sentir vulnerable.

Ella s’agafava a ell i li acostà el rostre fins a un punt que tots dos s’escoltaven la respiració enmig d’aquella nit silenciosa. Els cors bategaren alhora i a temps, de forma sincronitzada, mentre els dos amants es deixaren portar per les olors, la dolçor dels seus petons i la força dels seus sentiments.

De cop. ell va agafar-li la mà i se la va acostar al pit. Tenia por que ella s’escapés; que s’esfumés sense deixar rastre com un núvol eteri que escapa de qualsevol presó que intenta retenir-lo, i torna a alçar-se en direcció al cel obert . Era en aquell moment, quan els dos cossos s’unien, que es van mirar als ulls i, enmig d’un silenci breu però intens, van declarar-se el que sentien.

Tots dos van resar al temps perquè s’aturés; van suplicar perquè que no avancés tan ràpid. No volien que el fugaç moment que vivien s’acabés i tot quedés en un record; en un impàs que els portaria al buit del no res.

Ell havia de marxar i abandonar la casa on havia crescut, la família que el va cuidar i la dona que l’havia estimat. Li resultava indiferent la fama o la riquesa; ell volia gaudir de la bellesa de la seva enamorada; gaudir de les seves carícies i de les percepcions que se'n desprenien. No volia que aquell somni finalitzés.

Però no tots els desitjos es compleixen. i no importava a qui li demanessin: sempre hi ha un final; un desenllaç que arriba junt amb l’alba i, amb ella, la llum que provoca el despertar dels somnis sense importar que siguin els més dolços o els més irreals.

És el maleït moment en que vols tornar enrere i no pots perquè ja no és de nit.