August Impera

Era una nit calorosa d'estiu, d'aquelles on no hi ha núvols al cel; d'aquelles nits, que podries comptar totes les estrelles que es troben en el firmament; d'aquelles nits, on la Lluna brillava com si el Sol la banyés d'argent i que, si poguéssim, intentaríem agafar-ne una part i no deixar anar mai la calidesa de tal bellesa... Ell es trobava estirat al llit, recolzat amb la seva estimada al costat i en silenci, mirant com la Lluna, que es trobava en el seu punt més àlcid els il·luminava amb un raig de llum platejat que entrava per l’estreta finestra de la cambra. Ell va agafar-li la mà i se la va acostar al pit: tenia por que ella s’escapés, que s’esfumés sense deixar rastre com un núvol eteri que escapa de qualsevol presó que intenta retenir-lo, i torna a alçar-se en direcció al cel obert . Era en aquell moment, quan els dos cossos s’unien, que es van mirar als ulls i, enmig d’un silenci breu però intens, van dir el que sentien. Tots dos van resar al te

Ets les dues cares de la moneda i jo un simple jugador. La tiro enlaire i, mentre rodola, l'estat indecís de les opcions que es donen tremola fins que cau al palmell de la mà per donar el resultat. Si surt cara és una falsedat que es mostra com un pallasso que pretén divertir el públic mentre l'aplaudeix entre rialles. S i surt creu és un simple rebuig ple de rancor o ignorància sense necessitat de   cap paraula, un simple gest o una indirecta són necessàries per fer desaparèixer qualsevol molèstia.   Al cap i a la fi, si l'atzar es controla desapareix. É s simple manipulació dels fets i ocultació de l a informació a un públic que tremola indecís per un resultat fiable o benigne. Una esperança malmesa i uns ossos esquerdats . Una cama perduda i un…

Tancat cada nit en un bar amb els llavis humits d’alcohol barat i acompanyat pels meus pensaments on sempre cau una pregunta que no puc contestar i una resposta que no puc oblidar.  Després de la ingesta excitada de begudes, m’endinso en un estat únic, on puc percebre un foc intern en el moment que la nit, cautelosa, es mulla amb la llum de la ciutat. Surto del local i deixo que el meu foc em domini; que cremi i m’encengui el cos mentre em trec el calçat, em giro i començo a córrer d’esquena amb la ment en blanc sense preocupar-me que tinc per davant i observant el que deixo enrere. De cop, se m'apareix una  taula corcada que sosté una copa de vidre mig trencada. Per la copa gotegen petites llàgrimes que criden i podreixen el moble. Tinc sed, desitjo la beguda que tinc davant; me'l puc beure i esperar a que el verí invisible faci efecte, desperti i m'acabi destrossant...però no és així Les begudes són com són, un cop les prens no pots evitar rec

Porque no hay otro peligro como la esencia de una mujer.  Cuando notas ese aroma atrayente, ese pequeño detalle de dulces sabores; esa rebelde pícara que tanto juega i que tanto quema en nuestros corazones....es esa esencia la que atrapa al hombre, la que lo corrompe, y la que lo destruye... Dame aliento para vivir un día más pues mi deseo se acaba, mi esfuerzo es inútil y aun así no consigo dejarte, oh pesadilla odiosa. Hoy te he vuelto a buscar entre mis deseos de poder y libertad mientras surcaba el mar perdido de mi cabeza y cuando estaba a punto de alcanzarte has vuelto a alejarte, dejándome el lamento con una lágrima caída, con un recuerdo de una lección tardía…dame aliento para buscarte un día…solo uno más..

Les llàgrimes lliscaven per l'arc de sant Martí.  El Sol no era feliç i havia arribat la nit.   A cada gota que queia es podia apreciar el llant, que temps abans havia sigut un somriure.   El Sol estava trist i s’amagava entre els núvols de tempesta.   Ell desitja la Lluna,   però aquesta tardarà en venir. Els núvols es mantenen   i el Sol s’amaga amb timidesa.   Són ells que ploren, perquè el Sol perquè esta trist.

Intentem buscar excuses dels moments més incomodes. Intentem semblar el que no som, com si la mala experiència la suportés algú altre que no som nosaltres i així evitar el cop. En realitat estem a dintre d'aquest personatge inventat, nus, sense cap roba ni cap vel que ens protegeixi, ignorant que el cop arribarà tard o d’hora.  Hi ha cops que el es concentra a dins el nostre cos i es manté alerta per quan toqui atacar. Sempre preparat pels pitjors moments de debilitat, com una lleona sigil·losa quan ataca la presa.  És un joc d'atzar on mai saps que és massa tard i aleshores has de començar un altre cop si no vols perdre, però a vegades és impossible començar i et negues a rendir-te fins que obres els ulls i t'adones que el joc no eixsteix en aquesta realitat. Aquest joc d'atzar que ens produeix incapacitat i impotència es troba dins el nostre cap en una realitat abstracta, "innocent" i moguda per la seva naturalesa que ens fa preguntar si domine

Sempre he pensat que una dona, com el bon vi, millora amb l'edat; per cada any que avança, més fermenta el llevat de la seva bellesa, donant un sabor exquisit a tal preuada delicadesa. Doncs parlo de tu, suau raïm edulcorant, que et queixes de manca de bellesa quan els "enzims" recorren les artèries a partir de la sang vinícola i fermenten el teu cos perquè pugui esdevenir dels més refinats del territori. Un vi amb cos és un vi potent, d'aquells que fa pujar la temperatura i fa que la sang circuli més ràpid fins arribar a desembocar en un seguit de maresmes plens de sensualitat i fervor  embriagadora que un no és capaç de controlar entre tanta exuberància i sensualitat. Una sensualitat que a vegades es descontrola i esdevé en bohèmia, capturada per aquest vi que no fa més que alimentar la imaginació de virtuosos. De pintors, d’escriptors i tot tipus d’artistes que acaben cedint davant el malefici de Dionís quan cauen immersos en l'alcoholisme i es neguen a d