Uncrowned Clown
Sóc un pallasso, rei dels bufons i príncep sense corona, de qui depenen tots els meus súbdits, que esperen que els cuidi, que els faci riure i que puguin oblidar aquells sentiments foscos que els turmenten de nit. Un jòquer, la carta guanyadora, que guarda un premi aclaparador que tothom desitja. És igual que tingui el dia gris i els núvols del meu cor plorin amb desesperació. La cara que toca representar és per animar aquest públic que m’aclama per apaivagar el seu dolor. Pallasso sense terra. És el moment de la representació i el meu públic espera, amb deliri, que la meva dolça follia els alliberi de pensaments ofuscats. Desitgen aquella cara de l’arlequí perdut, i somien amb el premi que amaga: el món fantàstic, de colors i de llàgrimes de felicitat que la meva bogeria ofereix. Però un pallasso actua perquè és el seu deure; existeix pels demés i maquilla la seva cara amb colors de normalitat per amagar la foscor que l’acompanya; tot perquè el seu públic quedi satisfet. Aquests color