Improvització d'enyor
La Lluna vermella sempre ha captivat als més il·lusos somiadors. És atractiva, sensual i desprèn una llum que va més enllà d'aquella que el Sol li atorga. Un nit, quan ella feia el seu recorregut enmig de les estrelles, va aparèixer en Hati, un gos de carrer, rodamón i sense amo, que sentia com algú cridava el seu nom sense saber-ho, reclamant la seva atenció en direcció al cel obert. En veure la lluna, va caure en el parany. Ell sempre havia estat un ésser solitari, amb els sentiments closos i mai havia pensat en fer res que no fos seguir el seu camí allà on el vent el portés. Però aquella llum vermella era diferent; li conferia sentiments nous que desconeixia i la inacabable necessitat de seguir-la allà on ella el guiés, més enllà de l’horitzó. La calidesa que sentia dins seu s’estenia a totes les parts del seu cos i li donaven vitalitat; elèctrica que el fèia moure de forma impulsiva cap a la llum rogenca. La lluna sabia que tenia algú darrere però ignorava que era