Visó dels Llimbs
I de cop vaig despertar en aquell lloc inhòspit, envoltat d’una naturalesa descontrolada, salvatge, i amb una energia especial i alhora poderosa que dormia en les profunditats d’aquella terra. I enmig d’aquell mar verd em trobava jo, mig inconscient esperant que el fat establís, d’una vegada per totes, quin seria el meu final. Ho reconec, estava esgarrifat per la por de sucumbir. És aquí on acabarien les meves aventures? Ben mirat, aquell paradís en forma de gran selva era el millor lloc per deixar-ho tot enrere i poder descansar. Però encara hi havia quelcom que em retenia: una força que brollava del meu interior com una font de foc eteri que es repartia pel meu cos, en desconec els motius, m’animava a no caure defallit i a continuar. Tot per assolir l’última victòria desitjada. Aquell bosc podia esperar. Ja sabia que m’esperava un cop hagués acomplert els meus objectius. Ja tindria temps d’analitzar i experimentar amb la naturalesa d’aquell lloc; abans havia de tornar enrer