The Misfortune of the Clown
I és que a vegades, tot i no poder-ho evitar, succeeix. Aquell fatídic moment quan t’adones de que no pots lluitar contra una voluntat superior a la teva, quasi divina, que et nega adquirir aquella satisfacció personal que desitges i anheles, però que sense ella és impossible la realització de l'ésser complet. Perquè és així! La covardia va ser el meu malefici, la meva acció fàtua que va suposar la fi d’una obra que encara estava en el nus de la trama i que allargava com fos possible perquè no finalitzés. Perquè tenia por d'aquelles renovades sensacions, de les quals fugia, i que escalfaven el gel que segellava aquella petita part que pretenia evitar; que manifestava tal com era. Però vaig fer fallida i el gel es va fondre degut als meus sentiments contradictoris; i vaig perdre més que una persona; em vaig perdre a mi mateix. I des d’aleshores intento inútilment recuperar aquella beina que protegeix la meva espasa, inestable i perillosa. Però s’escapa; s’esmuny i m’evit