El final del Pirata
Ho reconec, estava espantat. Jo, que havia recorregut el món sencer en busca d’aventures i havia conegut les més secretes de les arts, seria derrotat per aquelles onades salvatges que descarregaven la seva ira sobre el meu vaixell. És que la mar brava es reia de mi? Ja havia estat embruixat però mai d’aquella manera. Aquell líquid vermell begut del calze conjurat que la fetillera em va donar, havia despertat la follia que dormia dins meu. Però què havia despertat? Imatges i siluetes de colors fantàstiques que decoraven tot allò que els meus ulls captaven. Poc a poc l’inconscient es manifestava i plasmava en deliris de conquesta, de temor i de plaer. Aquell deliciós però fatídic estat em va fer navegar massa confiat fins que vaig perdre’m enmig de la mar, sense rumb, només acompanyat pel meu estimat vaixell i per una estranya cançó que tenia al cap i que no aconseguia oblidar. Cada cop que la desesperació i el dubte entraven en el meu cos, entonava aquella melodia amb la com