Au Revoir 2022: fins demà
Deixem enrere un any curiós, singular - hi ha qui diu de canvi – que podria suposar un abans i un després en el desenvolupament d’aquesta, la nostra societat. I sembla que, lluny de dir adeu, ja que ens vol acompanyar al llarg del pròxim, potser per por a ser oblidat massa ràpid. Que no pateixi; el recordarem. Mentre que algunes persones hem perdut d’altres que eren molt estimades per nosaltres, d’altres veuen com una nova forma de vida creixerà a partir d’ara al seu costat; i és que allà on hi ha tenebres, sempre hi haurà llum. I mentre unes flors es panseixen i ens diuen adeu a l’hivern, els que vivim hem de fer el cor fort per ajudar a créixer les noves plantes que vindran a la primavera. Els que no hi són descansen, i ens deixen aquí sols, vivint, patint la nostra existència. Una realitat que no acompanya i que demostra, cada cop més, les coses que hem de canviar com a societat: si l’any és “diferent” perquè nosaltres hem continuat actuant com sempre? Hem delegat responsabilitats