Follia d’una nit embriagada
Era de nit i em trobava a la barra del meu bar preferit ofegant les penes amb un whisky amb gel, aleshores aigualit, mentre meditava sobre aspectes de la meva vida i del meu passat. No sóc gaire avesat a beure però hi ha cops que un home agraeix una bona copa i una estona d’intimitat amb els seus pensaments. A mesura que l’alcohol degenerava les meves reflexions, vaig adonar-me que era tard i que havia de tornar a casa. Després d’un sospir, vaig acabar-me d’un glop el got mig ple d’aquell líquid daurat que no va tardar en escalfar-me el cos i en irritar-me la gola. Realment no tolero aquestes begudes. Un cop m’havia acomiadat de l’amo del bar vaig sortir del local. La lluna, rodona i del color de l’argent, il·luminava el meu camí. Tot i estar cansat i ebri vaig decidir agafar el camí més llarg – volia gaudir del deliciós estat en que em trobava. Realment no sabia el que em deia; mai he tolerat l’alcohol. Enmig d’aquella decadència alcoholitzada vaig començar a improvitz