Una rosa per Plató

Bevíem i xerràvem a la festa major del poble.  

Duies un vestit de verd primaveral, estampat de flors, i jo anava tot de negre, amb una petita rosa al pit. Estaves tant fantàstica que no podia deixar de mirar-te als ulls i sentir-me insegur, dèbil i tremolós. No recordo de què parlàvem, tampoc hauria pogut recordar-ho després d’aquella nit. Durant el nostre joc de paraules, algunes sense sentit, anava fent glops cada cop més profunds; necessitava armar-me d’aquell valor que t’atorga l’embriaguesa per declarar-me i dir-te que sóc un estúpid.

De cop, la cobla que harmonitzava la vetllada va tocar la nostra cançó. Vam deixar la beguda allà i ens vam apropar al centre de la pista, camuflant-nos entre totes les parelles que dansaven, enamorades, el compàs lent de la balada. Els vam imitar i tu recolzares el teu cap sobre la meva espatlla dreta; i vaig tancar els ulls. La teva escalfor m’embolcallava d’una aura que em feia sentir invulnerable; feies olor de gessamí.

Quan la cançó va acabar, i ens dirigíem a la taula on hi havia les nostres copes, vaig reafirmar les meves intencions de confessar-te'm com quan un feligrès es rendeix al seu pastor. Només necessitava un objecte simbòlic: tenia la meva rosa, situada tan a prop del meu pit.

Vam seure a les nostres cadires. Mentre miraves al voltant, em vaig col·locar al teu costat, poc a poc, perquè no t’espantessis i em vaig treure la flor espinada de petals vermells que simbolitzava la nostra relació. Malauradament, quan estava a punt de fer el pas, va aparèixer un noi: era el fill de l’alcalde, una posició molt notable que no pas un pagès que tenia les mans plenes de durícies de tant treballar el camp. Ja feia temps que et pretenia i ell era un home molt segur de sí mateix, a diferència d’un pobre treballador com jo.

La impotència m’inundava el cos. Vaig subjectar tant fort la rosa que, tot i les durícies de les mans, les seves pues obriren un tall brut al dors de la meva mà dreta; la sang, vermella i calenta, brollava del tall com un comptagotes que només jo percebia. Ella marxava amb ell i jo em quedava sol.

Quan ella s'aixecà, observà la rosa i el seu rostre manifestà una expressió de preocupació i de dissimulada incomoditat. Va ser quan em digué:

 - Joan, que aquesta rosa és per mi? Ara no se que dir...

No li vaig dir la veritat. Sabia que la millor escena era aquella que tenia el seu públic content i sense pressions. Per això vaig respondre:

  - No t’amoïnis petita; aquesta ve de part de Plató. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El masturbador

Un cop desvestit i acomodat dins la banyera, vaig encendre la ràdio i vaig començar a netejar-me el cos per treure’m la pudor d’alcohol i de vòmit. Mentre realitzava l’acció, sonava la cançó Let’s Get It On de Marvin Gaye que, junt amb el record de la nit passada, em va provocar una necessitat de fregar més, doncs em sentia brut per dins. Mentre em purgava, la sinuosa silueta d’aquella noia em fou present fins que, al finalitzar, de dins meu sorgí una erupció de tipus volcànic on la lava – calenta, líquida, però consistent- va dibuixar una paràbola, un arc iris lactant que, en aterrar sobre l’objectiu, començà a descendir canonades avall; Ja estava net. Fragment de l'Obra Incomplerta "El Detectiu Costa", by OscarAugust
Més informació

Vuela alto, mariposa

 En un pequeño campo lleno de lavanda y jazmín, paso las horas distraído y me dedico a contar mariposas, que danzan cerca de mí.     Mis mariposas reposan en mi jardín y disfrutan de esa fragancia que tanto me gusta.                                                                                      Una fragancia suave y dulce que calma mi ansiedad. Mis mariposas visten su cuerpo de dorado y de ese turquesa especial, que parece más una mar salvaje, que un cielo despejado   Mis mariposas vuelan suave, movidas por el capricho del viento.                                                                       Mis mariposas vuelan hasta tocar las nubes. Ellas son transformación,  muerte y renacimiento. Son los colores del alma.  son el valor de lo efímero, son la belleza de su evolución.   ¿Y tu quien eres, oruguita? ¿a qué le tienes tu miedo? Ya estás acabando la pupa y tu capullo empieza a desvanecerse.   Tienes una vida por empezar; un jardín del que cuidar. Eres la señora de las flor
Més informació

Rasgo Notas sin Sentido

  Rasgo notas sin sentido, Buscando los acordes de esa canción. Aquella que me cantabas, Cuando jugábamos a juegos del amor.   Rasgo notas sin sentido, Buscando el recuerdo de esa canción, Aquella de las risas en la cama Y del sexo con pasión.   Al ritmo de una melodía que decía Soy el mar, soy el cielo y la tierra, Soy tu todo y tu mi corazón   Rasgo notas sin sentido, Buscando los acordes de esa canción, De esa que hablaba de amor, Y del canto de las sirenas, Que engañaban los marineros Y los ahogaban a traición.   Rasgo notas sin sentido, Buscando esos acordes malditos, Que tocaban nuestra canción.   Yo soy esa guitarra, Y mis dedos sangran, La cuerda no suena Y mis recuerdos me fallan. Ya no me queda música dentro, ¿Que se ha hecho de esa canción?
Més informació